Aigües de Barcelona

Recerca de noves fonts

L’escassetat i la importància de l’aigua han impulsat Aigües de Barcelona a buscar nous mètodes per obtenir-la tot assegurant la sostenibilitat d’aquest recurs natural. La dessalinització de l’aigua marina i el màxim aprofitament de totes les fonts d’aigua dolça disponibles al territori són les dues mesures més importants que s’estan desenvolupant en aquest sentit.

• Aigües subterrànies salines

  L’any 1985 es va aturar l’extracció d’aigua procedent dels pous de l’aqüífer del riu Besòs a causa dels problemes de qualitat que presentava, com la concentració d’amoni, sulfats, manganès, dissolvents clorats, etc. per damunt dels nivells admissibles i per la seva duresa.

  Durant el 1997, Aigües de Barcelona va engegar el projecte de recuperació de l’explotació d’aquesta aigua.

  Les tecnologies de nanofiltració i osmosi inversa permeten obtenir una aigua de gran qualitat a partir d’un procés de difusió en membranes semipermeables i de l’aportació d’aigua a alta pressió. Aquestes tecnologies són les més adequades per eliminar el màxim nombre de contaminants i, en conseqüència, són garantia de qualitat de l’aigua tractada.

  L’any 2005 van entrar en funcionament la primera i la segona línia d’osmosi inversa, amb la qual cosa la planta potabilitzadora va passar a tenir capacitat per tractar 360 l/s (32.000 m3/dia procedents de l’aqüífer), amb un cabal d’aigua tractada de 270 l/s. El 2006 es va finalitzar l’última línia de tractament per osmosi inversa.

• Dessalinització de l’aigua de mar

Ús de recursos inutilitzats: aigües freàtiques

Aigües de Barcelona, molt sensibilitzada amb relació a l’ús racional dels recursos naturals i la protecció del medi ambient —en el marc del desenvolupament sostenible—, impulsa i desenvolupa projectes de recuperació d’aigües freàtiques per a usos que no requereixen la qualitat de l’aigua potable.

Els usos més habituals per a les aigües freàtiques de qualitat no potable són els següents:

• Regatge d’aspersió de parcs i zones verdes.
• Regatge gota a gota de zones verdes.
• Regatge de camps de golf i de futbol.
• Càrrega de camions cisterna per a la neteja viària o del clavegueram.
• Fonts ornamentals.

Els projectes desenvolupats en aquest sentit per Aigües de Barcelona inclouen des de la redacció de plans directors per a l’ús de recursos alternatius de l’aigua fins al disseny, la construcció i l’explotació de les infraestructures necessàries per a la recuperació d’aquest recurs.

Entre les actuacions més destacades, hi figuren les següents:

• Parc de Bellvitge a l’Hospitalet de Llobregat.
• Parc fluvial de Santa Coloma de Gramenet.
• Parc de Can Zam a Santa Coloma de Gramenet.
• Poliesportiu municipal de Begues.
• Parc del Mil·lenari i parc de l’Illa Walden a Sant Just Desvern.
• Camp municipal d’esports de Santa Coloma de Gramenet.

Distribució sectoritzada

La xarxa d’Aigües de Barcelona històricament es caracteritzava per un alt grau de mallatge que oferia una màxima seguretat i flexibilitat davant incidències d’explotació. Aquesta configuració, però, dificultava la gestió tècnica de la xarxa, ja que els nivells d’agrupació de la informació eren molt baixos. Així, per exemple, a l’hora de fer balanços de volums d’aigua lliurats a la xarxa i consumits pels clients, o d’analitzar la incidència d’avaries, l’antiguitat de la xarxa o la situació del parc de comptadors, la millor agrupació possible era la que proporcionaven els pisos de pressió.

En aquest punt, el projecte de sectorització de la xarxa implica introduir el sector com a unitat de gestió. El disseny dels sectors resulta essencial per obtenir unitats homogènies d’una mida que sigui prou petita per poder treure profit d’anàlisis més locals i prou gran per mantenir els avantatges de la xarxa mallada. Aquesta configuració es basa en una separació clara entre la xarxa de transport i la xarxa de distribució on s’implanten els sectors.

Els sectors disposaran d’una a quatre o cinc entrades monitorades on es mesura cabal i pressió. Les dades es recullen en enregistradors de dades (data loggers) cada deu minuts i s’envien al centre de gestió un cop al dia. Entre aquestes dades, destaquen el cabal mínim diari, que aporta informació sobre el nivell de fuites del sector; l’evolució del cabal al llarg del dia, gràcies a la qual es poden identificar fraus, i el rendiment que ofereix la informació del nivell de fuites, a més del subcomptatge dels comptadors dels clients. A més a més, la gestió de tota la informació tècnica i econòmica per sectors permet optimitzar el manteniment i les inversions a la xarxa.

Instal·lació de comptadors electrònics

La instal·lació de comptadors electrònics d’alta precisió a les llars i a les empreses millora l’eficiència de la xarxa i contribueix a minimitzar les pèrdues d’aigua. La tecnologia d’aquests comptadors optimitza el procés de detecció de fuites i permet reaccionar amb el màxim de rapidesa durant les intervencions.