Abans del 1860

L’abastament d’aigua al nucli històric de la ciutat de Barcelona es remunta al segle XI i a l’anomenada Séquia Comtal.

La Séquia Comtal, coneguda com a Rec Comtal extramurs de la ciutat i com a Rec d’en Mir en el seu recorregut per sota de les antigues muralles i l’actual carrer del Regomir, va ser construïda pels romans per abastar la ciutat de Barcino. Pels volts dels segles X i XI, l’aigua destinada a ús urbà era fàcil d’aconseguir gràcies a la construcció sistemàtica de pous. La principal preocupació era l’abastament amb finalitats industrials, per la qual cosa el comte Mir va transformar la Séquia Comtal en un rec que assegurava l’aigua als camps i als molins de l’època.

El creixement de la ciutat a partir del segle xii va fer necessari anar a buscar l’aigua més lluny. Així va començar la canalització d’aigües procedents de Montjuïc i Collserola fins a fonts públiques de la ciutat. Avui en dia, i després de més de 600 anys, algunes d’aquestes fonts encara funcionen, com la font d’en Fivaller (1367), a la plaça de Sant Just; la de Santa Anna (1375), al Portal de l’Àngel, o la de Santa Maria del Mar (1402), al carrer de Montcada.