Aigües de Barcelona
Qualitat
L’aigua que es distribueix a l’àrea metropolitana supera amb escreix la normativa sanitària més estricta establerta per l’Organització Mundial de la Salut, la Unió Europea i les autoritats sanitàries del nostre país.
Aigua de l’aixeta, aigua de qualitat
L’Organització Mundial de la Salut i la Unió Europea consideren aigua potable la que pot beure una persona cada dia al llarg de la seva vida sense que això suposi cap risc per a la seva salut. Per això l’aigua potable és el recurs més vigilat del món. Quan arriba a les nostres llars és fiable al cent per cent, ja que ha superat rigorosament tots els controls que estableixen les autoritats sanitàries.
Podem beure aigua de l’aixeta?
Sense cap mena de dubte. L’aigua de l’aixeta és potable, és a dir, és aigua que les persones poden ingerir al llarg de la seva vida sense risc per a la salut.
Com es determina la composició de l’aigua potable?
Per establir la qualitat que ha de tenir l’aigua de l’aixeta, la Unió Europea, d’acord amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut, determina els límits en la presència de determinats components presents a l’aigua. Molts d’aquests components no són perjudicials per al cos humà —de fet, n’hi ha que són beneficiosos—, mentre que d’altres només són nocius quan hi són presents en grans quantitats.
Per definir els nivells de potabilitat, els investigadors prenen com a base el consum diari d’una persona al llarg de la seva vida —2 litres d’aigua al dia durant 70 anys— amb uns marges de seguretat molt elevats.
Qui són els agents que vetllen per garantir la qualitat de l’aigua de la meva aixeta?
- El Ministeri de Sanitat i Consum, que estableix la normativa nacional —basada en la legislació europea— per determinar les concentracions màximes de les substàncies presents a l’aigua.
- L’Agència de Salut Pública i el Departament de Salut, que vetllen per una correcta desinfecció de l’aigua i fan anàlisis paral·leles a les establertes per Aigües de Barcelona.
- L'AMB i els municipis, són responsables d’assegurar que l’aigua subministrada sigui apta per al consum en el punt de lliurament al consumidor.
- Aigües de Barcelona, que és la responsable de subministrar aigua de la qualitat definida per la legislació vigent fins al punt de lliurament al consumidor, a més de realitzar tots els controls de qualitat legalment establerts i d’informar en cas que es detecti cap anomalia.
- Cada consumidor, que té la responsabilitat de tenir cura de l’aigua potable dins de la seva propietat, efectuant, per exemple, un bon manteniment de la seva instal·lació interior.
Com es garanteix la potabilitat de l’aigua que arriba a les llars?
Aigües de Barcelona fa anàlisis diàries per detectar la presència de microorganismes i productes químics no desitjables i per controlar altres característiques, com l’olor, el color o el gust. Així, s’analitza la presència de més de seixanta paràmetres de tipus microbiològic, químic, indicadors del tipus de conductivitat i pH, etc.
També es realitzen de manera contínua anàlisis del clor residual de l’aigua de consum a diferents punts de la xarxa de distribució per garantir la presència d’una dosi mínima d’aquest component com a garantia sanitària addicional.
Cal instal·lar dispositius domèstics com descalcificadors o filtres d’osmosi inversa per millorar la qualitat de l’aigua?
L’aigua de l’aixeta és potable i compleix totes les normatives de qualitat establertes per la legislació, per la qual cosa no cal comprar cap dispositiu addicional per tractar-la. Però val a dir que si aquests dispositius no es trien amb cura, no es controlen regularment i no se’n fa el manteniment aconsellat, poden comportar riscos per a la salut (contaminació per bactèries, desmineralització excessiva de l’aigua, concentracions elevades de sodi, etc.).
Si l’aigua de casa meva té un aspecte, un gust o una olor desagradables, és bona per beure?
La composició de l’aigua de consum humà inclou sals i substàncies que li donen un gust i una olor particulars. Per tant, el fet que l’aigua tingui un gust i una olor determinats no s’ha de considerar com un indicador d’aigua no potable. En realitat, alguns dels components que fan que l’aigua tingui un gust o una olor més forts, com el calci o el magnesi, són beneficiosos per a la salut de les persones.
Malgrat això, si en un moment determinat l’aigua que et subministrem surt bruta o té un gust o una olor desagradables, et recomanem que et posis en contacte amb el nostre servei d’atenció al client.
tornar a dalt
El clor
El clor és el desinfectant d’aigua més emprat arreu del món per la seva efectivitat i fiabilitat a l’hora d’eliminar tots els microbis nocius que puguin contenir l’aigua, les canonades de subministrament o els dipòsits d’emmagatzematge. El clor que s’afegeix a l’aigua de consum humà és una dosi mínima de garantia sanitària —establerta per la legislació— no perjudicial per a la salut de les persones.
Per què la cloració és la tècnica desinfectant més emprada a tot el món per potabilitzar l’aigua?
Perquè és el mètode que millor garanteix la desinfecció de l’aigua fins que arriba a les aixetes dels consumidors, impedint que proliferin els agents patògens als dipòsits d’emmagatzematge i a les canonades de subministrament, i per la seva innocuïtat més que provada en les concentracions utilitzades. Per aquesta raó, l’Organització Mundial de la Salut el recomana com el desinfectant més indicat per a l’aigua.
El clor és perjudicial per a la salut?
L’Organització Mundial de la Salut indica que, en les concentracions establertes per la legislació, el clor és totalment inofensiu per a la salut. Les concentracions màximes d’aquest component a l’aigua de l’aixeta establertes per aquesta organització garanteixen que no suposa cap risc per a la salut.
De fet, la cloració de l’aigua potable és un dels avenços més significatius en la protecció de la salut pública, ja que gràcies al seu elevat poder letal contra les bactèries i altres microorganismes ha contribuït a prevenir i eradicar nombroses malalties de transmissió hídrica. La presència d’una dosi correcta de clor a l’aigua després d’haver-la tractat no representa cap risc per a la salut i li confereix un efecte de protecció contra possibles contaminacions, a part de ser un indicador de bona desinfecció.
Quina quantitat de clor conté l’aigua de l’aixeta?
Segons la normativa estatal vigent (Reial decret 140/2003) i la transposició de la Directiva europea 98/83/CE, la concentració de clor a l’aigua no ha de ser superior a 1 mg/l, si bé aquest paràmetre només és indicatiu. Tot i que la legislació estatal no estableix cap valor mínim per al clor lliure, diverses comunitats autònomes l’han establert a través dels seus plans de vigilància. En la majoria dels casos, aquest valor és de 0,2 mg/l.
Tenint en compte que el clor desapareix en funció del temps de residència a l’aigua i de la temperatura, entre altres factors, el seu nivell es controla a tota la xarxa de distribució. D’aquesta manera, si durant el recorregut que segueix fins a les llars dels consumidors, el nivell és inferior al límit indicatiu establert, des de la mateixa xarxa de distribució es dosifiquen petites quantitats de clor per garantir la qualitat sanitària de l’aigua.
tornar a dalt
La duresa de l'aigua
L’aigua dura és la que té un alt nivell de minerals, en particular sals de calci i magnesi. Tot i que és cert que altres minerals com l’estronci, el ferro i el manganès també contribueixen a l’enduriment de l’aigua, ho fan en menor grau, ja que solen estar dissolts a l’aigua en petites quantitats.
Les aigües dures no són perjudicials per a la salut ja que els minerals que contenen, calci i magnesi, són necessaris per al cos humà.
Què és el que fa que l’aigua sigui dura?
L’aigua adquireix el calci i el magnesi, que en determinen la duresa, en entrar en contacte amb els diversos tipus de terrenys pels quals circula el riu o l’aqüífer d’on procedeix. Per tant, el grau de duresa de l’aigua depèn del caràcter geològic del sòl que travessa des del seu origen. Així, un sòl calcari genera més continguts de calç que un sòl granític.
Les aigües dures són bones per a la salut?
La duresa de l’aigua de l’aixeta no suposa cap perill per a la salut humana, més aviat al contrari: la calç i el magnesi, que caracteritzen la duresa de l’aigua, són essencials per a la salut.
Quin és el grau de duresa de l’aigua de casa meva?
Llistat mitjanes de dureses a les poblacions subministrades per Aigües de Barcelona:
Com es mesura la duresa de l’aigua?
Hi ha diferents classificacions de les aigües en funció del grau de duresa. Una de les més emprades és l’escala Merck:
0-79 mg CaCO3/l
............................................................... Aigua molt tova
80-149 mg CaCO3/l
........................................................... Aigua tova
150-329 mg CaCO3/l
......................................................... Aigua semidura
330-549 mg CaCO3/l
......................................................... Aigua dura
Més de 550 mg CaCO3/l
.................................................... Aigua molt dura
La duresa de l’aigua també es pot expressar en graus francesos (°fH) o en graus alemanys (°dH). L’equivalència entre aquestes unitats i la duresa expressada en mg/l de carbonat de calci és la següent:
1 °fH = 10 mg CaCO3/l
1 °dH = 17,8 mg CaCO3/l
Quins són els avantatges i els inconvenients de les aigües dures?
Els principals avantatges de les aigües dures són:
- Aportació nutricional de calci i magnesi.
- Protecció de les canalitzacions d’aigua contra la corrosió.
- Esbandida del sabó més fàcil.
Els principals inconvenients són:
- Acumulació de restes de calç en canonades i aparells electrodomèstics.
- Aparició de restes blanquinoses a la vaixella.
- Possible contribució a una lleugera sequedat de la pell i els cabells.
tornar a dalt
